Carel Kapec és conegut per haver inventat
juntament amb el seu germà el terme "Robot" (que
en llengües eslaves ve a voler ser "esclau") en la
seva obra de teatre "R.U.R" i per tant aquest fet sembla
que hagi fet ombra a la seva producció literària.
Si a això li afegim la poca predisposició de traduir
obres de països de l'exòrbita comunista, estic segur
que ens estem perdent grans novel.les i obres de qualitat majúscula.
Per sort, no és el cas de La Guerra
de les Salamandres, que ja havia estat traduïda i publicada
per altre editorials, segurament pel fet de la seva atemporalitat
i per la seva qualitat. Anem al gra:
L'estupidesa humana és el tema central
d'aquesta irònica obra. De com l'Home guiat pels instints
bàsics de recerca del poder i de malfiament en vers els altres
pot arribar a una situació insostenible com la que es descriu
al llibre.
Capek idea una fàbula, una metàfora
sobre el destí de la humanitat. I aquesta metàfora
és encarnada per les salamandres, uns rèptils que
són descoberts en una remota illa del pacífic i que
tenen la capacitat d'aprendre a parlar i a utilitzar eines a favor
dels humans que les exploten. Es clar que el seu aprenentatge poc
a poc es va dirigint també cap a les altes esferes i cap
a camps intel·lectuals com la física, la literatura
etc...
La novel.la està estructurada de manera
curiosa, doncs el fil argumental no el porta un protagonista o una
sèrie de personatges, si no que es desenvolupa en una barreja
entre retalls de diaris i llibre de divulgació, entrellaçant
diàlegs i situacions concretres quan cal aportar més
informació i fins hi tot afegint peus de pàgina per
ampliar conceptes.
Això es transmet en una obra molt amena,
simple però profunda, on les inquietuts filosòfiques
i les pors a la guerra (recordem que Capek escriu La Guerra de
les salamandres en un període d'entreguerres, molt aprop
del sorgiment nazi) queden ben evidents, però sense mai perdre
el sentit de l'humor.
Realment es tracta d'una obra atemporal. Les
visituts de la humanitat de l'any 1936 poden comparar-se perfectament
amb els problemes actuals en un món cada cop més ambiciós
i on les potències econòmiques dicten el nostre destí.
La paradoxa d'alimentar al nostre enemic, l'absurditat
de l'autodestrucció, són temes ben actuals que Capek
ja va preveure en aquesta obra.
|